 |
| Salvador Espriu |
La comunicació escrita té en la literatura una eina de transmissió de coneixement i pensament.
La poesia és un gènere que permet codificar missatges gràcies a les seves llicències literàries. Molts són els exemples de poemes codificats on els seu significat traspassa la simple realitat percebuda.
És aquest el cas de Salvador Espriu, possiblement el poeta més hermètic i modern en llengua catalana.
La poesia és un gènere que permet codificar missatges gràcies a les seves llicències literàries. Molts són els exemples de poemes codificats on els seu significat traspassa la simple realitat percebuda.
És aquest el cas de Salvador Espriu, possiblement el poeta més hermètic i modern en llengua catalana.
Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) va ser poeta, dramaturg i novel·lista i està considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Més informació: Recull de Poemes de Salvador Espriu
La producció literària d'Espriu és extensa. Destaquen els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
 |
| Salvador Espriu i La Pell de Brau a la Sagrada Família |
Al llarg de la seva obra poètica, d'estil modernista, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb Sinera, que és el nom d'Arenys de Mar llegit al revés, un món que permet al poeta evadir-se de la crua realitat de la dictadura feixista i crear un univers al·legòric on uns personatges desemparats lluiten contra l'opressió del poder amb l'únic objectiu de mantenir viva la flama de l'esperança que permeti la supervivència de la seva llengua i els seus costums.
Ah, joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l'alba ens ha trigat,
com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
si sabíeu com l'alba ens ha trigat,
com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
La poesia d'Espriu és hermètica, simbòlica i plena de codis que només el poeta és capaç de desxifrar. Els seus poemes esdevenen himnes de resiliència i superació envers les dificultats i esdevenen creacions de caire místic.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
el que jo volia
que de mi es salvés.
Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.
La universalitat dels seus temes, la bellesa dels mots emprats i l'ascetisme del seu missatge fan que Josep Maria Subirachs el faci partícip de l'obra arquitectònica més simbòlica mai construïda: El Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada