dissabte, 25 de febrer del 2017

PERE QUART / JOAN OLIVER: MÈTRICA DE CORRANDES D'EXILI

Pere Quart / Joan Oliver
Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver i Sallarès (1899-1986), poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català. 

Pere Quart provenia d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i del Banc de Sabadell.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà i fou autor de la lletra de l'himne de l'Exèrcit Popular Català. Això significà una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. 

Els escriptors catalans, com milers d'exiliats, es van escapar com van poder fins a arribar a la frontera francesa. El setembre de 1939 esclatava la Segona Guerra Mundial i el juny de 1940 els alemanys ocupaven París. Pere Quart va  traslladar-se a Santiago de Xile.


El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme l'empresonà. Per la seva posició crítica envers el capitalisme, la societat de consum i el règim franquista, Pere Quart va esdevenir un referent per a tota una generació de poetes, que farien seu aquest estil de poesia social.

Va morir a Barcelona i va ser enterrat  a Sabadell, la seva ciutat de naixement, seguint els seus desigs, sense corones, ni cerimònies. Morí amb un judici pendent, acusat d'ofenses a l'honor militar arran d'una entrevista emesa per TVE.

L'exili és sempre sinònim de tristesa i injustícia
Les seves obres Vacances Pagades, Oda a Barcelona i Bestiari són de referència obligada en la poesia actual. La bellesa dels seus mots, la claredat de les seves idees i l'ús excels de la mètrica converteixen Pere Quart en  una referència literària de primer ordre mundial. Entre les seves obres destaca Corrandes d'Exili, on l'autor relata el dramàtic camí de l'exili cap a França. Les seves paraules reflecteixen el sentir de tot un poble que veu “una esperança desfeta”.

Les corrandes són unes composicions amb una mètrica pautada que juga amb la rima interna i externa de manera acurada i perfecta.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
 
La mètrica és un element necessari i elemental en qualsevol treball d'analítica web. La mètrica web ens permet mesurar les dades que en podem extreure d'una pàgina web. Escollir els paràmetres d'estudi, llegir-los i analitzar-los curosament ens permeten millorar el rendiment d'aquesta

Pere Quart componia corrandes, sonets, glosses, estances i cançons tot respectant les normes mètriques establertes per a la seva creació (número de síl·labes i rima) i els analistes web, avui dia, analitzen les visites (exclusives o recurrents), la durada de connexió dels usuaris o les taxes de rebot i de conversió. Pere Quart transmetia sentiments mitjançant els seus poemes; els analistes estudien com aconseguir que determinada informació arribi al major nombre de persones possible.


Exile is not a time frame. Exile is an experience. It's a sentiment. 

Marco Rubio

dilluns, 20 de febrer del 2017

COPLAS A LA MUERTE DE SU PADRE: REPUTACIÓ ETERNA

La vida eterna es guanya amb el prestigi de la terrenal
Coplas por la muerte de su padre és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle XV dedicada al seu pare Santigo Rodrigo Manrique. És una de les obres cabdals de la Literatura Espanyola, tant per la seva estructura mètrica amb l'aparició del peu trencat, com pels temes tractats, el pas de la vida i la fama més enllà de la vida terrenal.

La veu de de l'autor s'alça greu i profunda, potent, vivaç i expressiva al mateix temps que s'ensorra l'esperança. És la vivència, en primera persona, de l'eterna oposició entre temporalitat i eternitat. 


L'obra es divideix en tres parts: vida terrenal, vida eterna i vida de la fama. És un referent clàssic de la temàtica del tempus fugit i de la fama i l'honor una vegada mort. Aquesta obra reflexa la importància de llaurar-se una bona reputació durant la vida terrenal, per a ser recordat d'una forma eterna i honrada.

Las Coplas són una elegía, un plany de l'autor cap al seu pare que no troben consol excepte en la idea que sempre serà recordat, en sentit cristià. Estem davant l'extensió de la fama en aquest món.
 
     Recuerde el alma dormida
    avive el seso y despierte
    contemplando
    como se pasa la vida
    como se viene la muerte,
    tan callando;
    cuán presto se va el placer,
    cómo, después de acordado,
    da dolor;
    cómo, a nuestro parecer,
    cualquiera tiempo pasado,
    fue mejor. 

La reputació és quelcom molt valuable en qualsevol entorn vital. Els nostres actes ens defineixen i generen en els altres una visió particular sobre nosaltres. Llaurar-se una bona reputació és quelcom que necessita temps, esforç i dedicació, uns elements que poden caure en sac buit si la perdem, i això pot succeir en un instant. Un comentari desafortunat, una acció incontrolable, una decisió no correcta poden alterar la visió que es té sobre nosaltres i fer miques la nostra reputació.

En el món 2.0, la reputació online és un dels aspectes que cal valorar amb més interés. De la percepció que els altres en tinguin de tu dins del món de les xarxes socials pot derivar el teu futur professional o les teves relacions personals. 

Molts són els casos de decisions errònies o desafortunades que han generat grans crisis online i han suposat una inversió molt gran de recursos i temps per a resoldre-les, fet que ha significat que aquella campanya publicitària se n'anés en orris.

Empatia, asertivitat i resolubilitat són característiques comunicatives bàsiques per a gaudir d'una bona reputació online.



It takes twenty years to build a reputation and five minutes to ruin it. 

Warren Buffett

SALVADOR ESPRIU: ESCRIURE PER A SALVAR-NOS ELS MOTS

Salvador Espriu
La comunicació escrita té en la literatura una eina de transmissió de coneixement i pensament. 

La poesia és un gènere que permet codificar missatges gràcies a les seves llicències literàries. Molts són els exemples de poemes codificats on els seu significat traspassa la simple realitat percebuda. 

És aquest el cas de Salvador Espriu, possiblement el poeta més hermètic i modern en llengua catalana.

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) va ser poeta, dramaturg i novel·lista i està considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.


La producció literària d'Espriu és extensa. Destaquen els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. 

Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.

Salvador Espriu i La Pell de Brau a la Sagrada Família
Al llarg de la seva obra poètica, d'estil modernista, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb Sinera, que és el nom d'Arenys de Mar llegit al revés, un món que permet al poeta evadir-se de la crua realitat de la dictadura feixista i crear un univers al·legòric on uns personatges desemparats lluiten contra l'opressió del poder amb l'únic objectiu de mantenir viva la flama de l'esperança que permeti la supervivència de la seva llengua i els seus costums.

Ah, joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l'alba ens ha trigat,
com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!

La poesia d'Espriu és hermètica, simbòlica i plena de codis que només el poeta és capaç de desxifrar. Els seus poemes esdevenen himnes de resiliència i superació envers les dificultats i esdevenen creacions de caire místic.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

La universalitat dels seus temes, la bellesa dels mots emprats i l'ascetisme del seu missatge fan que Josep Maria Subirachs el faci partícip de l'obra arquitectònica més simbòlica mai construïda: El Temple de la Sagrada Família de Barcelona.

  
Ens alcem tots dos 
en encesa espera, 
el meu poble i jo. 
Salvador Espriu

diumenge, 19 de febrer del 2017

EL SOMNI COM A RECURS LITERARI PER A LLEGIR ENTRE LÍNIES

El rei Joan I, El Caçador
Bernat Metge (s.XIII-XIV) va ser un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. Es va convertir en home de confiança del rei Joan I i de la seva esposa Violant de Bar.

Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona.

El 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la seva mort (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. 

La seva obra mestra fou Lo somni, redactada el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I El Caçador al purgatori, per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà. Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma del rei, amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.


Els somni ha estat un recurs literari utilitzat per diversos autors per a comunicar pensaments que eren incòmodes o prohibits o els podien suposar un desprestigi personal. L'any 1595, William Shakespeare publicava  A Midsummer Night's Dream, una comèdia romàntica on els protagonistes s'endinsen en el món dels somnis per a resoldre els seus afers sentimentals i vitals.


Corto Maltese a Venècia
Més de tres segles després, Hugo Pratt, escriptor i il·lustrador venecià va tornar a utilitzar aquest recurs en les novel·les gràfiques on apareix el seu personatge més famós, Corto Maltese, un mariner culte que recorre el món a la recerca de les grans veritats existencials. A la seva obra Sogno di un mattino di mezzo inverno, Corto Maltese s'endinsa en el món dels somnis i la mitologia celta durant la seva visita a Stonehenge, una història amb moltes semblances amb la comèdia de Shakespeare, i uns anys després ho tornarà a fer a la seva obra Favola di Venezia, per a explicar els secrets de la maçoneria veneciana. 



El somni, doncs, ha estat un recurs emprat en la literatura per a comunicar, d'una manera més subtil, aquells pensaments que per diferents raons no es podien expressar obertament.


 To die, to sleep–To sleep–perchance to dream: ay, there’s the rub, for in that sleep of death what dreams may come when we have shuffled off this mortal coil, must give us pause.

Hamlet, William Shakespeare

SO DE PASTERA: COMUNICACIÓ ORAL I INTERGENERACIONAL

El So de Pastera és una dansa pròpia de Carnestoltes que es ballava dins el portal de les cases al so del repicar de dues pedres damunt la pastera marcant el ritme del ball, el qual era fet sense tonada de cap mena [Sóller].

Joan Amades i Francesc Pujol, Cançoner Popular de Catalunya (1936)


L'ésser humà sempre s'ha comunicat
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. (Wikipedia: Història)

La història es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. 

L'escriptura és una de les formes de comunicació més estesa entre els humans, però ni és l'única, ni va ser la primera. Des de l'aparició dels homínids, fa més de sis milions anys, l'ésser humà, com a animal que és,  ja gaudia d'una capacitat comunicativa que li permetia fer-se entendre entre els membres de la seva comunitat.


Més informació: Expressió i Comunicació

Milions d'anys d'evolució  després i amb l'ésser humà ja dotat de totes les habilitats cognitives i comunicatives que li permetien parlar, aquest va dotar-se d'altres formes de comunicació, algunes de les quals han sobreviscut fins als nostres dies.

Actualment, vivim una era d'explosió comunicativa. L'aparició de les xarxes socials i el món digital 2.0 han dotat l'ésser humà d'unes eines potentíssimes que li permeten tot tipus de comunicació en temps i espai. Malgrat això, aquest món digital on tot sembla estar a l'abast fent un sol clic, paradoxalment, està creant uns individus amb més habilitats comunicatives online i més carències comunicatives presencials.

Aquest blog forma part del seminari d'Analítica Web del CFGS de Màrqueting i Publicitat de la UOC i els Jesuïtes i pretén omplir-se de continguts relacionats amb la comunicació al llarg de la nostra història en diferents disciplines com l'art, la literatura i la música.



Malgrat que l'ésser humà sempre ha cercat instruments per fer el seu missatge perdurable en el temps i n'ha creat d'alguns tan potents com el paper, la impremta o les tecnologies web, res és tan perdurable en l'espai i en el temps com la tradició oral i la memòria històrica, que han fet possible que avui dia milions d'expressions artístiques segueixin vigents gràcies a la comunicació entre diferents generacions. És aquest el cas del So de Pastera, una dansa pròpia de Mallorca que dóna nom a aquest blog i que ha perviscut gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de ballar-la ni d'afegir-li tonades pròpies.

Sigueu Benvinguts i Benvingudes a aquest blog!



Everything becomes a little different as soon as it is spoken out loud. 

Hermann Hesse